01
Per a molts triatletes que participen en la seva primera cursa, la natació és la part que sembla completament diferent de tot el que han conegut fins aleshores.
No es tracta només de nedar. Es tracta de estar envoltat d'altres persones, no poder veure què hi ha sota l'aigua, nedar en aigua freda i saber que no et pots aturar simplement i posar-te dret.
Les aigües obertes eliminen molts dels elements que fan que nedar en una piscina sigui tranquil·litzador i previsible.
El fons desapareix. Les parets desapareixen. Ja no hi ha carrils. I si aixeques el cap i només veus aigua al teu voltant, el teu cervell pot començar molt ràpidament a dir-te que alguna cosa no va bé.
Per a algunes persones, aquesta sensació apareix abans fins i tot de començar a nedar.
Per a d'altres, apareix enmig de la natació — després d'empassar aigua, perdre de vista la boia següent, rebre un cop d'un altre nedador o simplement adonar-se de la distància que les separa de la riba.
Cap d'aquestes reaccions significa que no siguis capaç de fer un triatló.
02
No cal que t'agradi nedar en aigües obertes per acabar un triatló.
Només cal que et sentis prou còmode en aquest entorn per mantenir la calma, continuar avançant i prendre decisions raonables.
És un objectiu molt diferent del de convertir-te en un excel·lent nedador d'aigües obertes.
La teva primera prioritat és la confiança, no la velocitat.
Pots construir aquesta confiança progressivament, en condicions controlades, sense llançar-te immediatament al mig d'una cursa molt concorreguda.
Comença en un lloc on puguis veure el fons. Neda amb algú en qui confiïs. Acostuma't a posar la cara dins l'aigua. Practica aturar-te, surar i tornar a començar.
Després introdueix progressivament els elements que fan diferents les aigües obertes: més profunditat, menys visibilitat, onades, corrent i nedar sense una paret a prop.
L'objectiu és fer familiar allò que abans no ho era.
03
Les teves primeres sessions en aigües obertes no han de semblar necessàriament una cursa.
Tria una aigua tranquil·la i segura on puguis acostumar-te progressivament a l'entorn.
Si és possible, comença en un lloc on toquis de peus a terra o des d'on puguis arribar fàcilment a la riba.
Tenir algú amb tu canvia molt l'experiència.
Un company de natació, una sessió organitzada en aigües obertes o un lloc vigilat pot donar-te tranquil·litat si apareix l'ansietat.
Saber que hi ha algú a prop pot facilitar que et concentris en la respiració i en la natació.
SwimFearPage.helps.cards.02.p4
Una de les pors més grans en aigües obertes és sentir que no et pots aturar.
Practica aturar-te voluntàriament. Posa't d'esquena, sura, respira i deixa que la freqüència cardíaca baixi.
Saber que et pots aturar amb seguretat és una de les habilitats més útils per guanyar confiança.
SwimFearPage.helps.cards.03.p4
Nedar sense veure el fons pot ser sorprenentment desconcertant.
Introdueix progressivament la poca visibilitat en lloc d'experimentar-la per primera vegada el dia de la cursa.
Practica mirar endavant per orientar-te i respirar mantenint una natació relaxada.
SwimFearPage.helps.cards.04.p4
Estar nerviós no significa que alguna cosa vagi malament.
El cor pot bategar més ràpid. La respiració pot resultar menys còmoda. De sobte pots tenir ganes de donar la volta.
Reconèixer aquestes sensacions com a ansietat en lloc de perill pot ajudar-te a evitar que s'intensifiquin.
SwimFearPage.helps.cards.05.p4Before SwimFearPage.helps.cards.05.p4Strong
Com més sovint estiguis en aigües obertes, menys misterioses et semblaran.
No cal que recorris grans distàncies. Les sessions curtes, tranquil·les i repetides sovint són més útils que una única natació llarga i intimidant.
La confiança ve de saber com et fa sentir l'entorn, no d'obligar-te a superar la por.
SwimFearPage.helps.cards.06.p4
04
Pot passar. L'important és saber què fer quan passa.
El primer impuls pot ser nedar més ràpid.
No cal que resolguis tota la situació mentre estàs en pànic. Només has de recuperar el control de la respiració i del cos.
Si encara no et sents segur, demana ajuda i surt de l'aigua.
No hi ha cap vergonya a interrompre una sessió d'entrenament o abandonar una cursa si realment no et sents segur.
Aprendre quan continuar i quan aturar-se forma part de desenvolupar confiança en aigües obertes.
L'objectiu no és demostrar que pots ignorar la por. És saber com respondre-hi.
05
Gairebé tots els triatletes experimentats recorden una primera sessió en aigües obertes que els va semblar incòmoda, intimidant o francament aterridora.
Alguns van tenir dificultats amb l'aigua freda. Alguns no aconseguien posar la cara dins l'aigua. D'altres van entrar en pànic quan ja no podien veure el fons.
Molts van descobrir finalment que la por disminuïa simplement perquè l'entorn es tornava familiar.
No cal que comencis sentint-te segur.
Només cal que comencis a familiaritzar-te amb l'entorn.
Aviat: històries de triatletes reals
“Pensava que era l'única persona que se sentia així.”Estem recopilant històries sinceres de triatletes sobre les seves primeres experiències en aigües obertes — les preocupacions, els errors i els moments en què finalment tot va començar a ser més fàcil.
06
Una mica de preparació pot marcar una gran diferència.
Abans d'entrar a l'aigua, assegura't d'haver: comprovat les condicions i preparat la sessió.